Sola
Esta poesía ya tiene un par de añitos...pero tenía ganas de ponerla y aquí está.
(Los no catalanoparlantes podéis leer una traducción aquí , aunque las traducciones siempre pierden mucho para mi gusto, sobre todo en cuanto a rima y ritmo, pero que le vamos a hacer!)
Sal entre els dits
i el vent del mar que macarona lesperit.
Genet indòmit de la nit
em sento mentre cavalco mar endins,
curulla de neguit
i fent volar coloms.
Pregona vagarejo sense rumb,
tocada per la gràcia de loblit.
No hi ha regnes per aturar tanta passió,
ni sella per redimir la por,
tant sols hi ha un abeurador de plors
i un rastre de clavells marcits.
Com estimo lamor
i com em clava llances
i com em tira pedres!
Com es pot fer
per a no demanar-lo
quan tant ten falta
i tant el necessites?
I canto trista, sola, cor endins, plena de ràbia,
potser sense la ràbia no tindria la música?
Sem perd lesguard
sobre la lluentor rosada del capvespre,
i el so del mar
que poc a poc sempassa la foscor de la tarda
em dona pau.
Assedegada i nua, mel beuria, el mar
de tant com em cal la pau que a dins hi trobo,
però no, no podria,
que la sal mencendria les ferides
i el meu pit ja no te espai per més dolor.
El desig punyent esclata
contra lespigó de soledat immensa,
es fan parracs descuma blanca sobre el mar
plens de sospirs, petons i melangia.
Que les meves mans són buides sense unes altres mans,
que els meus llavis sesquerden sense uns altres llavis,
que les meves llàgrimes em solquen les galtes
i el sol ardent mhi fa créixer flors grises.
Mhe enfilat a la lluna dargent,
i temerària, penjada amb els meus dits per una punxa,
em deixo bressolar pel vent.
Que be shi està!
Vull viure aquí per sempre,
abraçada a un somni,
amb els núvols per sostre,
i el blau del mar als peus.
Imagen: Erik de Jong
2:51 a.m. Escuchando: Curved Air - "Vivaldi"
(Los no catalanoparlantes podéis leer una traducción aquí , aunque las traducciones siempre pierden mucho para mi gusto, sobre todo en cuanto a rima y ritmo, pero que le vamos a hacer!)
Sal entre els dits
i el vent del mar que macarona lesperit.
Genet indòmit de la nit
em sento mentre cavalco mar endins,
curulla de neguit
i fent volar coloms.
Pregona vagarejo sense rumb,
tocada per la gràcia de loblit.
No hi ha regnes per aturar tanta passió,
ni sella per redimir la por,
tant sols hi ha un abeurador de plors
i un rastre de clavells marcits.
Com estimo lamor
i com em clava llances
i com em tira pedres!
Com es pot fer
per a no demanar-lo
quan tant ten falta
i tant el necessites?
I canto trista, sola, cor endins, plena de ràbia,
potser sense la ràbia no tindria la música?
Sem perd lesguard
sobre la lluentor rosada del capvespre,
i el so del mar
que poc a poc sempassa la foscor de la tarda
em dona pau.
Assedegada i nua, mel beuria, el mar
de tant com em cal la pau que a dins hi trobo,
però no, no podria,
que la sal mencendria les ferides
i el meu pit ja no te espai per més dolor.
El desig punyent esclata
contra lespigó de soledat immensa,
es fan parracs descuma blanca sobre el mar
plens de sospirs, petons i melangia.
Que les meves mans són buides sense unes altres mans,
que els meus llavis sesquerden sense uns altres llavis,
que les meves llàgrimes em solquen les galtes
i el sol ardent mhi fa créixer flors grises.
Mhe enfilat a la lluna dargent,
i temerària, penjada amb els meus dits per una punxa,
em deixo bressolar pel vent.
Que be shi està!
Vull viure aquí per sempre,
abraçada a un somni,
amb els núvols per sostre,
i el blau del mar als peus.
Imagen: Erik de Jong
2:51 a.m. Escuchando: Curved Air - "Vivaldi"
10 comentarios
Moonsa -
Ays Lua lo que escribes es hermoso, pero si te sientes así de veras habrá que levantar ese ánimo! :*
lua -
Marta -
Besets
Moonsa -
not a pretty girl dijo: "Muy bonita, me ha gustado :)"
jordiet dijo: "Que poema tan especial!! Lo has hecho tu? Si tienes más me gustaría leerlos...Muuuuchos besos ;)
Moonsa dijo: "Gracias a los dos :))) Si lo he escrito yo jordiet, y aunque últimamente me da más por la prosa, tengo más y espero ir poniéndolos ;)"
Turandot dijo:
"Sabes que me ha pasado con tu pàgina, y ahora parece que quiero hacerte la rosca, però no es cierto :P Que cuando entré, me dije, lo tengo que hacer con tranquilidad, para poder saborear...y como he estado estos días que no he parado, me queda esta asignatura pendiente. El poema me parece precioso, parece mentira que el desamor pueda inspirar cosas tan bonitas. Un placer leerte, y un privilegio contar en tus enlaces ;)"
A todo esto, mientras traducía me estaba poniendo de colorines de la vergüenza con vuestros halagos :)) Muchas gracias por leerme y lo que es un lujo es tener estos comentaristas :***
Moonsa -
Turandot -
El poema em sembla preciós, sembla mentida que el desamor pugui inspirar coses tan maques.
Un plaer llegir-te, i un privilegi contar als teus enllaços ;)
Marta que digo que mola que te... su pagina :p
Marta -
Buenos dias!
Moonsa -
jordiet -
not a pretty girl -